Malgrat el toc d’alerta de la ciutadania a través de diferents iniciatives com ara, consultes populars, manifestacions pel dret a decidir, i altres reaccions ciutadanes, hem tornat al canvi de cromos. Ara no et voto a la investidura per treure pit i fer veure el que no sóc, però et recolzo en les retallades a tot Espanya. CIU a aconseguit que el PP a Espanya aprovi les retallades amb el suport parlamentari més ampli de tots els països de la Unió Europea. CIU surt al parlament espanyol per justificar-se i parla de coherència política, de responsabilitat i 4 tonteries més, per després la mateixa tarda a la cadena COPE dir que espero que el PP català en prengui nota i actui en conseqüència. No tenen vergonya, el dia abans el conseller de la generalitat Mas –Colell deia: que la pressió fiscal que suporten els catalans era “de les màximes del món” malgrat que els serveis que reben a canvi són “mediterranis”. La diferència per al conseller, radicava en “els diners que surten de Catalunya i no tornen”. Per això mantenia que quanta més pressió fiscal hi ha “per la banda de l’IRPF estatal” més “s’amplia aquest marge de diners que no tornen”, una situació que “es pot convertir en asfixiant”. Després d’aquestes declaracions CIU al congrés de diputats vota a favor de les retallades per coherència política, quina barra!!!!
El dia següent de la votació el President Català va a Madrid a dir-los, als del PP, que l’aval a les retallades de Rajoy és un “dipòsit” de confiança “ a termini”. A la conferència del president un sol ministre, ningú més per escoltar-lo, a Catalunya tots els diaris ens ho van explicar, a Espanya cap ressò. Ja ho va dir en Duran “No ho entenc: quan parla CIU els del PP marxen i quan parla Amaiur es queden”. Hem perdut la credibilitat, no som creïbles i a Madrid no fem por. Saben que no farem res davant les seves actituds recentralitzadores, no farem res, si no tenim pacte fiscal, no farem res sinó ens paguen el que ens deuen. Tot plegat fa molta vergonya.
I quins cromos fem servir, la sang dels que viuen i treballen a Catalunya, sobretot els que cobren en Nómina i són autònoms. Què demana CIU? el que es nostre, els 759 milions €, diners que ens deuen i que serveixen per fer-nos un xantatge permanent perquè ells ja tenen tots els cromos de l’àlbum. I què més demana CIU? el recolzament en els pressupostos de la Generalitat, el recolzament en els ajuntaments com ara el de Barcelona. I tot perquè? per poder fer retallades, per només afectar als de sempre.
Informes del Govern
La diferència entre el que rep Catalunya i el que dona és el que és el ben conegut “dèficit fiscal”. Segons l’Estat és de -14.807 Milions d’euros, el 8,7% del PIB Català.
El Tsunami al Japó representa entre el 2,5% i el 4% del PIB japonès Això vol dir que cada any l’economia catalana suporta entre 2 i 3 tsunamis, com volen que no ens enfonsem?.
Comunitat autònoma
|
Aportació a l’Estat
|
Retorn per part de l’Estat
|
Illes Balears
|
100€
|
52€
|
Catalunya
|
100€
|
68€
|
València
|
100€
|
77€
|
Galícia
|
100€
|
129€
|
Astúries
|
100€
|
148€
|
Extremadura
|
100€
|
168€
|
A Catalunya 68€ i a Extremadura 168€ per cada 100 que s’envien a Madrid, amb el canvi d’IRPF aquesta diferència va a més!.
Ara bé les balances fiscals no són una ciència exacta, depèn del mètode de càlcul amb què es fa els resultats varien. A Catalunya vàrem fer els nostres propis càlculs i s’han detectat diferències
Segons l’Estat -14.807 Milions € , el 8,7% del PIB
Segons el govern català -16.735 Milions € , el 9,8% del PIB
Per tant segons els càlculs catalans aguantem tres tsunamis o més a l’any, i això vol dir que les diferències entre Extremadura i Catalunya a l’any són encara més grans!.
Autor: Jordi Vicens
