Què ha passat amb la Clínica Girona?

Molts veïns ens pregunten què ha passat amb la Clínica Girona, perquè no ve a Fornells?. De

fet era una inversió de 50 milions d’euros que no es podia deixar perdre. Ho expliquem ara perquè el projecte de la Clínica, a Girona ciutat, ara té l’aprovació inicial. A més l’ajuntament de Fornells de la Selva, en Junta de govern ja va suspendre la resolució de l'expedient de reparcel·lació del sector. Com sovint passa no es va donar la informació en el Ple i ens en vàrem assabentar al llegir l’acta de Junta de govern local de 18 de setembre de 2014 que vam rebre via correu electrònic  l'última setmana de gener del 2015. L’alcalde va tenir 4 plens per poder-ho explicar 

als veïns. Ho expliquem ara perquè ja no podem perjudicar en res ni a ningú i és la nostra obligació. 

La gent es pregunta perquè l’alcalde, Sr. Mateu Parera-Nieto no repeteix després de 4 anys com alcalde. Nosaltres  ens preguntem perquè no va dimitir el dia després de saber que la Clínica Girona no vindria a Fornells. Ell és el principal responsable d’aquesta pèrdua com alcalde els últims 4 anys, i com a regidor d’urbanisme els últims 8.

QUÈ SIGNIFICA QUE LA CLÍNICA FINALMENT NO VINGUI A FORNELLS?

1-Aspectes socials:

S’ha perdut la proximitat d’un equipament, un hospital amb 130 llits. S’ha perdut tenir a prop un centre d’urgències. Hem perdut un centre hospitalari d’última generació, que els promotors-metges  volien convertir en un centre de referència. També s’han perdut  equipaments complementaris com un geriàtric, laboratoris d’anàlisis, centres de rehabilitació... que s’havien de construir en la mateixa urbanització.

S’ha perdut la millora que representava  el desenvolupament urbanístic de la zona. Un desenvolupament equilibrat i espaiós. El futur és ajuntar-nos amb Girona i és molt millor tenir un equipament en aquest punt que no tenir tot l’espai ple de pisos.

S’han perdut molts llocs de treball qualificats, tant de directes com d’indirectes. S’ha perdut la revalorització que representava pel municipi la proximitat al centre hospitalari. Què hagués passat per exemple amb els tancats Hotel Fornells Park  i  el restaurant de l’entrada del poble?

Aquest desenvolupament urbanístic, comportava una millora en la mobilitat entre Fornells i els pobles de l’entorn. La més evident la connexió de la carretera Barcelona amb la de Sant Feliu per un altre punt. També suposava millorar el transport públic. La Clínica Girona estava obligada a tenir varies línies d’autobusos i a pagar-ne el dèficit, amb més línies hagués estat més fàcil per exemple de fer arribar una línia cada quart d’hora a Fornells. I també comportava millores en la recollida selectiva de residus,  en el subministrament d’aigua, en la instal·lació de la xarxa elèctrica, gas, fibra òptica, etc.  

2-Aspectes econòmics:

Segons la  Llei ( DL 1/2010) l’aprofitament urbanístic podia ser fins un 15% com a màxim. La Clínica Girona cedia el 16,03%, és a dir una parcel·la de valor 681.849€, és a dir 43.962,66 € de més. Parcel·la on l’ajuntament podia construir 24 habitatges de protecció oficial, a més de 12 habitatges de preu concertat, per tant amb un valor inferior al de mercat. Les zones verdes que es cedien a l’ajuntament suposaven 16.000m2.  Més una parcel·la d’equipaments de 4.500m2.

4 milions d’euros costava la urbanització de carrers. Els  promotors urbanitzaven i llavors ho havien de cedir en propietat a l’ajuntament de Fornells.

Fora del marc obligatori que venia definit per llei hi havia previstes més millores complementàries als serveis actuals. Aportaven 80.000€ per portar l’aigua que ara l’ajuntament ha d’assumir. Invertien aproximadament 1.600.00€ en un  giratori d’accés a la carretera de Sant Feliu  i en altres sistemes viaris vinculats.

Donat que la Clínica tenia un cost aproximat de 50 milions d’euros, l’ajuntament de Fornells havia de rebre 1.5 milions d’euros d’impostos de construcció (ICIO). Tot això només de la clínica; també s’havien d’obtenir impostos de construcció en concepte d’urbanització, equipaments, construcció de pisos... Només en els serveis complementaris hi ha la meitat de sostre edificable que al sector hospitalari, estem parlant per tant de  2.5 milions d’euros.

L’IAE (impost d’activitats econòmiques) el paguen les empreses amb un import net de negoci superior a 1 milió d’euros. L’ajuntament el cobraria segur de la clínica tenint  en compte que va facturar l’any passat 32.737.456€ i va obtenir uns beneficis de 2.788.741€ i que és una empresa de 450 treballadors. L’IBI (impostos sobre béns immobles) l’ajuntament el cobraria  en relació a 24.000 m2 de sostre; això només amb la clínica, la resta de construccions ho duplicaria. Les taxes sobre els vehicles propis, les taxes d’escombraries, l’aigua, el clavegueram… Amb tot, cada any l’ajuntament ingressaria en concepte d’impostos mig milió d’euros, el 20% del pressupost de Fornells. I això, cada any! Un impacte econòmic del tot rellevant pel nostre municipi.


               Aquests són els terrenys de Fornells on es volia construir la Clínica

QUI SÓN ELS PROMOTORS?

Són uns metges emprenedors que enlloc de repartir dividends a final d’any, han anat estalviant per poder construir a les comarques gironines, un sector hospitalari de referència. Compren els terrenys i durant cinc anys van cedint a totes les peticions municipals però  acaben  plegant del tot  avorrits amb el nivell d’exigència.

Tothom parla d’IKEA o d’empreses per l’estil i els municipis es barallen i fan la “TUC” (trama urbana consolidada) per poder-les acollir. Aquestes empreses imposen condicions, demanen que els cedeixin els terrenys i que aquests estiguin urbanitzats i amb els serveis disponibles. Ofereixen 400 llocs de treball directes no qualificats i tothom es baralla perquè vinguin...

EL PERQUÈ  DE TOT PLEGAT?

Perquè un projecte d’uns metges emprenedors iniciat fa  més de 30 anys, quan compren la primer parcel·la (1978), de cop es trenca? El projecte pren forma el 2002 un cop han adquirit els 60.000 m2 de terrenys, comencen a treballar. El projecte es presenta el març del 2009. S’anava amb la idea de començar a construir el 2010 i tenir acabada la clínica el  2013. Però al llarg d’aquests anys els ha passat de tot...

El 2009 van començar les tramitacions, la modificació puntual de normes subsidiàries del planejament per a la delimitació del sector de la clínica. En aquest tràmit, a petició del Departament de Medi Ambient, es va haver de  modificar l’accés de la clínica des del camí vell de Fornells  i se’ls  va demanar també canviar la distribució de les parcel·les. S’hi van avenir i varen fer les modificacions pertinents. És en aquest moment que renuncien a la meitat de l’aprofitament urbanístic i  accepten fer 120 pisos en lloc dels 240 que els permetia el Pla Director.

El 27 de gener de 2011 s’aprova de forma inicial el Pla Parcial, abans de les eleccions municipals, llavors sí que hi havia presa. Però degut a diferents modificacions i exigències municipals  s’ha de fer la segona aprovació inicial (26.10.2011). És en aquest període  que l’ajuntament els exigeix assumir el cost d’urbanització d’una rotonda a la C65 i els sistemes vinculats amb un cost de 1.6 milions d’euros. Ho accepten, tot i no estar-hi  d’acord. El director general de carreteres del moment no ho veu clar: no hi està d’acord perquè aquesta rotonda hipoteca el futur desdoblament de la C65 en 4 carrils, fins al nus de la variant i la remodelació de l’enllaç de la C65 amb la variant de la NII que permetria una sortida per Fornells sense passar pel Fornells Park. L’alcalde exigeix aquesta rotonda i per tant canvia de parer respecte les al·legacions presentades al Pla de Desenvolupament Urbanístic, vegeu notícia a diaridegirona.cat de 12 de juny de 2009.

L’Ajuntament de Fornells també els exigeix signar un conveni, després de molt discutir, se’ls planteja un suport econòmic de 80.000 € per a l’execució d’un projecte de connexió del municipi a la xarxa d’aigües de Girona, a més d’assumir els costos d’altres obres de la xarxa d’aigua municipal fora del seu àmbit. Ho  continuen acceptant tot. Al final el 14 de setembre de 2012 es fa l’aprovació provisional i el 4 d’octubre següent l’aprovació definitiva per la comissió territorial d’urbanisme. Ja s’havien acumulat però dos anys de retràs respecte el projecte original.

El febrer de 2013 l’ajuntament els demana el projecte de reparcel·lació de forma no oficial, i comencen a discutir un altre cop. La Clínica Girona demana la signatura d’un conveni, tant a l’ajuntament de Girona com el de Fornells, per recuperar parcialment el cost dels sistemes vinculats. La seva idea és que, si en un futur les parcel·les per on passen els sistemes viaris vinculats, s’urbanitzen, es tornin de forma proporcional els diners invertits per la Clínica. Girona hi està d’acord, Fornells no! i per tant no hi ha conveni. L’ajuntament de Girona, per compensar la no signatura del conveni, accepta que no s’urbanitzi la part que correspon al municipi de Girona, Fornells ho vol tot acabat. Els promotors de la clínica ho continuen acceptant tot...

El 2013 també els passa que la voluntat municipal  de Fornells canvia i  es demana que es torni a calcular  l’aprofitament urbanístic, volen més m2 i que aquests terrenys es reparteixin en dues parcel·les diferents. Per tant després de cinc anys noves condicions!. Repartir els terrenys que corresponen a l’ajuntament en dos parcel·les diferents no s’accepta. En relació a tornar a calcular l’aprofitament urbanístic demanen a l’ajuntament que proposin un nou càlcul i de forma oficial no varen rebre cap proposta diferent a la seva.

A l’equip de gerents els ha costat organitzar dos consells d’administració, on no tothom  era favorable; dos juntes d’accionistes per explicar sovint allò inexplicable i per justificar  les condicions a tots els actors del procés. Ja havien preparat els 4 milions d’euros que els costava la urbanització del sector i  havien entrat la constitució de la garantia (aval del 12% de les obres d’urbanització) i acaben tirant la tovallola. Com diu el Sr.Mateu-Parera Nieto  en el Punt Avui de 2 de juny de 2014, els promotors de la clínica havien parlat amb l’ajuntament de Girona el juliol de 2013 per la rotonda de la C65 parcialment en terrenys de Girona. És en aquests moments que sorgeix un altra possibilitat  a estudiar: desistir de Fornells i portar-ho tot cap a Girona ciutat...

Tot i això els promotors de la clínica fan un últim intent i presenten de forma oficial el projecte de reparcel·lació el setembre de 2013. A més entren el projecte d’urbanització dels sistemes vinculats (els carrers i la rotonda) i compleixen amb els tràmits administratius que els demana l’ajuntament de Fornells. Finalment el 6 de març de 2014 completen l’últim tràmit del projecte d’urbanització.

L’ajuntament de Fornells en la Junta de Govern Local de 20 de març de 2014 aprova de forma inicial el projecte d’urbanització i el projecte de reparcel·lació, però ho condiciona: “caldrà que l’aprofitament mig s’emplaci en part dins la parcel·la amb clau 4hp.Rg (la meitat del sostre edificable) i la resta dins la clau 9a.terciari”.

                                        La parcel·la taronja corresponia a l’ajuntament i aquest canvia de criteri i vol que la
                                        meitat de la taronja estigui dins la lila, creant així la inconveniència pels propietaris 
                                        d’acabar tenint dues indivises.

Els promotors hi presenten al·legacions, amb registre d’entrada 597-1 (14.5.2014), on defensen que les finques són indivisibles i que per tant no s’admet segregació de la mateixa. Defensen que fer el que demana l’ajuntament suposa crear dues finques en indivís, amb tots els inconvenients que això comporta i que incompleix l’article 139 del decret 305/2006. Aquest va ser el detonant que ho va trencar tot definitivament, es tocava el moll de l’ós del projecte dels metges i acaba amb la seva  paciència.

El 2 de juny de 2014 al Punt Avui es fa públic la decisió del consell d’administració de la Clínica de Girona de construir el nou centre hospitalari a Girona sud, l’alcalde Fornells es mostra molt molest. No sap l’alcalde que en el sector terciari és allà on els metges tenien previst fer tots els serveis complementaris?. L’alcalde vol convertir aquesta finca en un indivís, on ells s’hagin de posar d’acord amb l’ajuntament per fer el que volen.

L’alcalde hauria d’haver dimitit. Però... i els altres 9 regidors de l’ajuntament de Fornells de l’equip de govern de CIU realment estaven informats de les gestions que es seguien? Estaven d’acord amb les decisions del seu alcalde? Sabien ells què pretenia l’alcalde posant aquesta condició?

És veritat que el grup d’ERC a l’ajuntament de Fornells en aquesta qüestió ha actuat amb unanimitat, com manifesta l’alcalde en l’article de 2 de juny de 2014, i amb sentit de responsabilitat. Els d’ERC enteníem molt bé el què ens hi jugàvem els veïns de Fornells. Però només vam ser informats dels tràmits justos que es portaven al Ple, mai es van portar al Ple les negociacions, peticions i discussions que tots aquests anys s’anaven succeint i de les que ara hem procurat informar-nos bé. Fornells ho ha perdut tot per voler estirar massa la corda!. És vergonyós!.

                                                                        Aquesta és la nova ubicació a la ciutat de Girona

Renovem la manera de fer política municipal

Una cosa és l’opinió política que puguem tenir d’una llista determinada i de la persona que l’encapçala, i l’altre voler influir negativament publicant als mitjans de comunicació informacions interessades. Ens referim a la publicació que va sortir en un mitjà escrit de Girona parlant del Sr. Benet Garriga, amb un titular que ja era una sentència en sí mateixa: “Un exalcalde inhabilitat de Fornells es torna a presentar”, i amb un contingut que s’esplaia en tot luxe de detalls d’uns fets que es van produir fa ... més de 20 anys!. El Sr. Garriga té tot el dret d’encapçalar una llista, tothom té passat i ell ja va complir amb allò que la justícia li va demanar. No és just que s’utilitzin els mitjans -recordant el passat- en un presumible benefici propi, perquè el que fan és un flac favor al poble, embrutant la política municipal que s’hi desenvolupa. I sorprèn més quan aquesta notícia surt publicada a les poques hores de que arribés a les bústies del poble la presentació de la seva candidatura. És òbvia la intenció de qui l’ha filtrat.

Per altra part just al cap de dos dies, el dia 31 de gener, apareix una altra notícia informant que Fornells ha rebut la part econòmica que li deu ADIF de les expropiacions de les zones verdes del Pla de la Seva. Aquesta informació no es va comunicar en el Ple municipal del dia 29, celebrat dos dies abans. Es va amagar al nostre grup d’Esquerra, es va amagar durant uns dies als veïns del poble per a treure’n un rèdit, el que denota una actitud deslleial envers el nostre grup, i un sentit de fer política allunyada dels nostres valors i de la nostra manera d’entendre-la.

Aquests dos fets, gens anecdòtics per la seva premeditació, i inequívoc exemple d’una manera de fer, donen més força a la nostra ferma aposta per renovar la manera d’entendre la política municipal al nostre poble. La política ha de ser una eina al servei de les persones. No pot ser que les persones siguin una eina pels polítics, ni un joc pervers de bons i dolents, o de ciutadans de primera i de segona per la seva manera de pensar o de sentir.

Cal vetllar pel tracte equitatiu a tots els veïns que viuen i conviuen al municipi. Aquesta és la nova mirada que volem pel nostre poble.